lunes, 20 de junio de 2011

Bases del proyecto "Cuento de gatos"

Hola,

Estoy buscando a escritores e ilustradores a los que les interese colaborar en un proyecto no remunerado (hacen falta sobretodo ilustradores). La idea es escribir un libro de cuentos para niños de 4 años en adelante, cuyos protagonistas sean los gatos. El contenido debe ser didáctico, debe enseñar algo al niño no simplemente contar una historia y nada más, sino transmitir una enseñanza moral, unos valores.

Cada cuento debe tener de 3 a 7 páginas y será ilustrado por un ilustrador
diferente. En el libro pueden participar escritores sin límite de edad, que no se hayan autopublicado, y que ya tengan a ser posible alguna publicación en el mercado.

Mi idea es que, cuando lo tengamos terminado seleccionemos entre todos los recibidos algunos relatos (no se publicarán todos, se hará una selección entre los recibidos), y lo enviemos a editoriales y si lo publican genial, si no intentaríamos autopublicarlo. No es un proyecto remunerado. Si se llega a publicar, el dinero que ganemos será donado a una asociación protectora de animales (gatos) o refugio. En caso de autopublicación primero se amortizaría el coste de la misma y el resto se destinaría a un refugio o asociación protectora).

El plazo de entrega de los textos es de 4 meses, a continuación se procederá a asignar a los ilustradores los escritos para que puedan hacer los dibujos.

Podéis enviar los textos a: cristina.argent@terra.es
FORMATO: ilustraciones en jpg y textos en Microsoft Word con la extensión .doc , letra: 12 times new roman.
Si os interesa participar os pediría que me enviéis un privado confirmándolo a facebook antes de nada.

Os pediría que si conocéis a ilustradores o escritores a quien pueda interesar se lo comentéis. Muchas gracias. Un saludo,

Cristina

martes, 3 de mayo de 2011

La lluna de gel



LA LLUNA DE GEL

He terminado de leer la novela “La Lluna de Gel”, escrita por Santi Baró; obra ganadora de la novena edición del “Premi Infantil i Juvenil Barcanova”. No voy a hacer una reseña sobre ella, solo apuntar una serie de impresiones que me ha causado su lectura, ya que trata sobre un tema muy difícil de abordar especialmente en el ámbito juvenil: La inmigración y la explotación sexual.

La protagonista de la historia, Ileana es una chica joven que mediante un flashback explica su infancia en el seno de una familia muy pobre en un pueblo de la región rumana de Moldavia. A los catorce años marcha a Bucarest donde comienza a trabajar, pero su sueño es convertirse en modelo algún día. Allí entra en contacto con una mujer que le ofrece la posibilidad de cumplirlo pero lo que hace en realidad es integrarla en una red de prostitución.

Creo que Santi Baró ha sabido abordar con creces la temática por la delicadeza con la que la trata y la capacidad que ha mostradpo para escribir sobre un tema tan crudo, real y presente en el ámbito social actual. Quisiera destacar también algo que me ha llamado mucho la atención: el modo en que hace que la protagonista sea capaz de transmitir al lector sus emociones y sentimientos: el amor por su familia (tiene una relación muy especial con su hermana); sus ilusiones (por convertirse en modelo); su sufrimiento al ver que la han engañado; la esperanza que mantiene por escapar algún día; su impotencia ante la vida que le toca vivir... El lector casi es capaz de "ver" su carácter y la fuerza que posee el personaje. Por otra parte, el modo de sumergir al lector en los ambientes de la novela es magistral (la descripción de la pobreza, de la miseria que la rodea durante su infancia o la llegada a Bucarest que supone algo totalmente distinto a todo lo que ella conocía…).

Personalmente (y ya advertí que esto no es una reseña) opino que es una novela redonda por lo que hace al tratamiento del tema, la estructura, ritmo, desarrollo de personajes y ambientes…La única pega que pondría es que cuando una historia te gusta, suele hacerse corta su lectura, y es lo que me ha ocurrido. Se me ha hecho demasiado corta. Os recomiendo muchísimo su lectura.

A continuación apunto una breve reseña sobre el autor y la dirección de su blog.

Nacido en Olesa de Montserrat (Barcelona) en el año 1965, Santi Baró empezó de aprendiz en una joyería familiar y ha acabado dedicándose profesionalmente a la escritura, ganando diferentes premios literarios como el Sant Just de novela y siendo finalista del Ramón Llull. Entre sus obras destacan "El noi que tenia mil anys", "Nit de sang", "El rei Uruk" o "Retorn a la terra".

www.santi-baro.blogspot.com

sábado, 30 de abril de 2011

Nueva web

Ya tengo nueva web, aquí os dejo la dirección por si queréis darle un ojo,

Un saludo,

Cristina

http://www.cristinapuig.jimdo.com/

domingo, 17 de abril de 2011

Salón del Cómic de Barcelona 2011

Esta semana estuve dos días en el Salón del Cómic de Barcelona, la experiencia ha sido buenísima y he conocido a gente extraordinaria (y aún me ha faltado más por conocer con la que no he podido coincidir). Parece que se abren nuevas perspectivas en el universo literario...estoy contentísima con el viaje. Ha sido breve pero intenso, realmente ha valido la pena, lo he pasado genial.Ahí os dejo algunas fotos.

Un saludo,
Cris






domingo, 3 de abril de 2011

Nueva publicación "Cuentos desde el espejo". (Mayo 2011)


Hola,

En la entrada anterior hablaba sobre un libro de relatos en el que estaba trabajando. Ahora ya puedo hablaros sobre ello. La obra será publicada en Mayo de 2011 por "Mallorca Fantástica Editors". Su título es: "CUENTOS DESDE EL ESPEJO" Se trata de una selección de relatos y cuentos inquietantes (algunos de ellos ya los conocéis por estar incluidos en mi anterior libro: "Senderos de Fantasía", pero muchos otros son nuevos. La portada ha sido realizada por la artista Nathalia Suellen (la podéis ver abajo), y las ilustraciones interiores por la escritora e ilustradora Joana Pol. El precio del libro es de 15 euros (incluye gastos de envío). Y los beneficios irán destinados a patrocinio y apoyo del Festival "Mallorca Fantástica" que se celebrará en Julio de 2011 en Mallorca. (en el que se hará una presentación de la obra y una sesión de firmas).

Ya puede reservarse "Cuentos desde el espejo" enviando un mail a: mallorcafantastica@ono.com

Más información sobre el libro en breve...

lunes, 21 de marzo de 2011

Notícias

Hola,

Os pido disculpas por no actualizar el blog, las ganas no faltan pero tengo tan poco tiempo...A ver si dedico un día también a leer mis blogs amigos que falta me hace ya, los añoro:). Os explico brevemente en lo que estoy metida:
-Terminando un libro ilustrado de terror (hago los textos).
-Revisando por última vez la novela "La Reina Oscura".
-Revisando un libro de relatos de género fantástico que tengo casi listo.
-Escribiendo un relato para un futuro proyecto de colaboración.
Y aseguro que este año tengo el plazo de proyectos cubiertísimo; demasiadas cosas pero con mucha ilusión:). El año que viene me centraré solo en terminar una novela.

En breve prometo actualizar, un saludo!

martes, 15 de febrero de 2011

Una charla con...Gerard Quintana




Nascut a Girona, Gerard Quintana va començar la seva carrera musical amb el grup Sopa de Cabra. La biografia del grup és prou coneguda, i representa una part molt important de la història de la música rock desenvolupada als països de parla catalana, i en general a la història de la música. Després de formar part de Sopa de Cabra, Gerard Quintana decideix enregistrar el seu primer disc en solitari, Senyals de Fum, i l’any 2008 presenta el seu segon treball, Treu Banya. Deprés vendrien més; al 2010 "De terrat en terrat"

Gerard Quintana també ha intervingut en tertúlies radiofòniques i televisives, és autor d’articles a la secció de Rock & Classics del diari Avui, i ha participat també en espectacles poeticomusicals.

Aqui teniu l'entrevista, espero que us agradi!


Bones tardes Gerard,

En primer lloc voldria agrair-te que m’hagis concedit part del teu temps. M’agradaria concebre aquesta entrevista no com a tal, més be com una conversa informal (com el títol de la secció del blog indica: “Una conversa amb…”).

Ho intentarem...

-Amb els Sopa de Cabra marcàreu un abans i un després en el panorama del rock català. Com veus ara aquella època i que n’extreus?


Aquell era un moment en el que el focus d'atenció musical s'havia traslladat de Barcelona a Madrid. Després de la transició i de l'obertura democràtica, coincidint amb el trasllat de la gran industria musical a la capital d'Espanya, a diferència de la industria editorial que segueix a Barcelona encara.
La "Movida Madrileña", recolzada pels mitjans públics com Radio 3 (RNE) i per l'alcalde Enrique Tierno Galván, es converteix en l'epicentre de la creació musical. Fins i tot les propostes catalanes majoritàries es projecten des d'allà. Loquillo, Los Rebeldes, El Último de la Fila...
De sobte, en un contexte pre-olímpic d'eufòria identitària, amb una generació educada des del pre-escolar en català, sorgeixen un seguit de propostes de comarques, amb naturalitat i espontaneïtat, que connecten amb el nou públic. A partir d'aquí, nosaltres varem ser els primers sorpresos d'aquell fenomen anomenat "rock català". No teniem referents propers per entendre tot allò. Ho vivíem dia a dia i hi posàvem l'ànima.
És amb el temps que prens la perspectiva per veure que tard o d'hora havien de sortir propostes com la nostra, la de Sau, Els Pets, Sangtraït, Lax'n Busto, Umpapah, Albert Pla. El paper de la normalització lingüística també va ser important. La majoria de grups teníem la necessitat d'expressar-nos de la manera més directa possible, fugint d'un llenguatge massa arcaïtzant o culte, fugint en un primer moment de la metàfora i buscant la llengua col•loquial, de carrer.
L'obertura a les influències musicals més majoritàries, el pop i el rock, també va ajudar a que aquella moguda arribés més fàcilment al gran públic, i que finalment hi hagués un repertori renovat en la nostra escena musical. Semblant al que està passant ara amb grups com Manel, Els Amics de les Arts, Antonia Font, Mishima...


-Ets músic i a més t'han definit com a poeta; comunicador etc...Com et definiries tu en una sola frase, o molt breument?

Una persona molt curiosa i empàtica, i també molt tossuda, que mira de créixer i de realitzar els seus somnis, els de veritat, els que et proporcionen pau interior.-

La teva carrera en solitari s’ha dirigit i ha evolucionat d’una manera molt diferent a l’època dels Sopa de Cabra. Cap a on creus que es dirigeix la teva música? Que hi cerques?

La meva música té esperit de viatge. Cada disc és una nova estació en la que espero trobar nous paisatges, nous ambients, nous punts de vista. D'altra manera el viatge seria sempre en cercles, per tornar sempre a la mateixa estació i a la mateixa cançó, fins a fer un forat a la pell de la il•lusió i caure en el tedi, la rutina i la grisor. Més que trobar, el que vull és seguir buscant.

-El disc “De terrat en terrat” que va ser produït per l’Albert Pla” i publicat per Música Global, ens mostra una visió molt allunyada del que normalment has fet. La idea bàsica és una trobada informal al carrer entre uns quants músics. Com a convidats, Diego Cortés, Albert Pla, Judith Farrés i Beth... com neix la idea de fer un disc així i perquè?

Va ser per culpa de la crisi. Quan va arribar vaig decidir-me a tirar endavant un projecte anomenat: "Cançons urgents per a una crisi". Vaig pensar que el lloc on es fa més evident la crisi i els seus símptomes és a la ciutat. I vaig començar a observar-la i a enregistrar-la. La ciutat em va sorprendre i em vaig llençar a fer-ne un retrat personal. A l'Albert Pla, bon amic, el va seduir el projecte i em va convidar a acabar-lo a casa seva. I així va ser. És el primer disc en el que no parlo de mi, ni de com ressonen les coses dins meu. Cedeixo el protagonisme a la ciutat i jo faig de cronista. Això em permet apropar-me a estils musicals i a sonoritats que no em son pròpies, però formen part del retrat sonor del centre de Barcelona al 2009, que és quan vaig fer el disc.

-Quina opinió tens respecte a la Llei Sinde?

Em sembla que necessitaríem una entrevista sencera per tractar aquest tema. Som en plena revolució tecnològica i això canviarà les nostres vides i la forma de viure-les. Ja va passar fa uns segles amb la revolució industrial, la relació de l'home amb el treball, amb l'oci, la família, tot va canviar.
La Llei Sinde no serà la solució al model cultural de futur. Sento que estem a les palpentes, mirant de tapar forats en un mur que amaga un oceà que l'empeny. Massa tabús i massa discursos incomplerts. El negoci de la música ha crescut aquests darrers anys però ha canviat de mans. I d'això no se’n parla. La cultura no pot ser gratuïta per seguir existint. El que pot ser gratuït és l'accés a la xarxa. Precisament els que faciliten l'accés a la xarxa son els que s'han fet amb el negoci de la música i de la cultura en general. Però ningú gosa collar a les grans operadores d'ADSL. Ni tan sols els internautes.




-El Gerard Quintana és un gran lector, el que tal vegada poca gent sap es que volia ser escriptor, es cert?

Jo vaig entrar al mon de la música, primer com a lletrista i després com a cantant, si. Sempre he escrit i ho segueixo fent.

Quin gènere t’hauria agradat tractar?

Escric relats, poesia, narrativa, assaig....Em sembla que hi ha un moment per cada cosa. També per a la fusió dels gèneres literaris.

-La teva música en moltes ocasions s’ha relacionat amb la literatura i amb la poesia. Has fet algunes versions de poemes d’autors diversos. Quins poetes t’agrada més llegir, alguna recomanació?

Joan MArgarit és un dels grans poetes vius que tenim i la seva lectura és brutalment enriquidora. Però jo vaig començar als 14 anys a llegir els poetes de la generació "beat" com Ginsberg o Corso. D'aquí vaig passar ràpidament a Dylan o PAtti Smith que bevien de la poesia "beat" i de la seva actitud.
M'agraden els poetes del meu temps. HE musicat a David CAstillo, Joan MArgarit, Dolors Miquel, Enric Casasses, Jordi Guardans...i molts més. De fet aquest és un exercici que faig constantment. Tinc molta poesia catalana contemporània musicada. Algun dia potser ho publicaré.


-Quins projectes tens a la vista? Ens podries adelantar alguna cosa o donar una breu pinzellada?

Aquest any celebraré els 25 anys al món de la música i unes quantes coses més. Estic treballant en un parell de treballs discogràfics. Però encara és aviat per detallar-ho. Seguiré reballant a la radio, un dels mitjans més atractius. I també participaré en una sèrie de tv que s'estrenarà a Tv3 aquest any, amb Rosa MAria Sardà i Verònica Forqué entre d'altres. Es diu DIVINES, i faig un paperet totalment oposat a mi.

-I una pregunta que voldria fer, ja que m’ha resultat curiós llegir al perfil del teu facebook. Creences religioses: “inclassificable”. Quines son les teves creences, o què opines de la paraula religió?

La religió, segons el meu punt de vista, forma part de la intimitat de cada persona, i quan es converteix en un fet col•lectiu i fins i tot vertebrador d'una societat, pot ser devastadora.
Una cosa son els valors que compartim i l'altre és com els vivim.
La meva espiritualitat la vaig construint dia a dia, no és fruit de cap doctrina, tot i que he mirat de conèixer-les totes. Em sembla que podem aprendre de totes les cultures i construir un sincretisme personal que ens faci més certs.


-I per acabar et demanaria si em podries anomenar:

Una cançó: la que estic escoltant ara mateix, "Hymne à l'Amour" d'Edith Piaf.
Una cita: "La millor manera de fracassar és voler tenir content a tothom" d'Oscar Wilde. Per exemple...
Un desig: "Que guanyem consciència. Quan tens fills te n'adones que el món no comença i acaba en un mateix. La terra no és de qui la compra, sinó que en comprar-la adquireixes la responsabilitat de l'ús de la terra que compres de cara a les properes generacions. Que aturem aquesta carrera cap al no res i construïm un món més sostenible i equilibrat, ara que ja és global".
Moltíssimes gràcies Gerard, espero que venguis aviat a Mallorca en concert. Molta llum!